Núria Martínez Vernis

Qui és?

Poeta nascuda a Barcelona el 1976.

Trajectòria

El seu primer llibre de poemes, L’acròbata tampoc no en sortirà il·lès (2000), va rebre el Premi Amadeu Oller i el Premi literari Memorial Anna Dodas. Amb el segon llibre, Quantes mentides fan una sola veritat (2003), va guanyar el Premi Josep M. Lopez-Picó.

En paraules de Màrius Sampere, la seva poesia “enginyosament pregona, es nega –com aquell qui res– a ser inclusa dins els paràmetres convencionals. I, doncs, repta i rebutja, desafiant previsibles nuvolades, el parallamps de les regles establertes, la lògica pura, cartesiana, i, en fi, la tradició, sempre tebiona, el vistiplau dels llums acadèmics”.

Té tres llibres publicats, L’acròbata tampoc no en sortirà il·lès

(La Magrana, 2000), Quantes mentides fan una sola veritat (Proa, 2004)

I Deix on dir (Edicions 62, 2013)

Un tastet del seu talent

Per deixar fer que guanyo temps al vespre,

faig la raó a qui la demana

i no tinc la consciència per deixar-la tranquil·la.

Com són les hores d’estretes i grosses.

Tanta runa expressa per tu,

tanta pedra sola,

tant de tu sense tu.

Ets l’etèria cara de l’insomni,

la pressió perpètua dels cossos.

Vespres pesats ens fan l’aire fred un dia i un altre.

Pusil·lànimes,

abatuts o dispersos,

tindrem les eines i no els usos.

M’aclapara el cos que fa el zel entre finestres brutes.

M’orienta el miol.

La sisena vida del gat m’ha aconsellat malament.

Edició

2014