Mireia Calafell

Qui és?

La Mireia Calafell és una poeta nascuda a Barcelona l’any 1980.

Els seus versos sublimen i eleven els detalls de la vida quotidiana!!

Trajectòria

Forma part del grup de recerca Cos i Textualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa a l’associació cultural ArtsMoved. Ha publicat Poètiques del cos (Galerada, 2006), Costures (Viena Edicions, 2010), i Tantes mudes (Perifèric edicions, 2014) obres per les quals ha rebut els premis de poesia Amadeu Oller (2006), el VIII Memorial Anna Dodas (2008), el Josep M. López Picó de Poesia (2009) i el Premi de poesia Benvingut Oliver (2014). La seva poesia ha estat traduïda a l’anglès, holandès, castellà, àrab i portuguès.

Ha estat inclosa a diverses antologies d’arreu, i ha actuat a escenaris de diverses ciutats espanyoles i internacionals (Xina, Holanda, Argentina, Itàlia, França i Finlàndia).

Ha treballat en el recital audiovisual “Textures” (www.artsmoved.cat/textures).

En l’àmbit de la recerca, ha publicat diversos articles a revistes especialitzades i publicacions científiques. És codirectora, amb Meri Torras, de la col·lecció d’assajos breus “Los textos del cuerpo” i coeditora, amb Aina Pérez Fontdevila, del llibre El cuerpo en mente. Versiones del ser desde el pensamiento contemporáneo (UAB i EdiUOC, 2011). Amb Begonya Sáez i Isabel Segura, ha publicat el libre Off the record. Representacions frontereres de la memòria històrica de les dones (EdiUOC, 2011).

Un tastet del seu talent

DIUMENGE

És diumenge des del llit

i no saps quin temps fa a fora

(incògnites que no venien al contracte

d’un segon pis, tercer real, tot interior).

Mandrosa, vas conquerint l’espai

d’un llit de matrimoni que no escau

al complement ni ofereix resistència

i penses què seria llevar-te acompanyada,

l’alegria de fer el mort quasi flotant

en algun somni, sabent que l’escalfor

d‘un cos dormint et fa de boia.

Només d’imaginar-t’ho ja somrius

quan l’amenaça de pluja sobta el coixí

i et retreus voler tot el que vols, i dius

escoltant-te la veu, que encara té son:

l’amor romàntic alimenta les putes,

l’amor romàntic alimenta les putes.

Però ni amb la repetició t’has convençut.

Mireia Calafell

Edició

2014